Eeee!
Que no m’he oblidat del blog! però es que entre les tres setmanetes de vacances intenses que vaig pasar a Catalunya i la tornada que ha sigut també bastant entretinguda un no ha tingut temps de res.
Bé pels despistats, ja torno a estar a Bogotá, vaig arribar el 4 de juliol. En total 3 setmanes de descans super merescut en que he tingut de tot, tot bó es clar, una meravella meravellosa vamos.
Bogotá segueix com sempre, tot a puesto tot i que mica a mica vaig acustumantme a aquesta ciutat horrible i també li vaig veient algun que altre encant… be nosé. En tot cas tothom m’ha dit que amb mi ha tornat la pluja, jo estic segur que em menteixen i que ha estat plovent des del dia que vaig marxar, jo faig com que m’ho crec.
Aquests dies ben entretingut, amb la tornada, amb la falta de voluntaris (que per sort es resoldrà mes que satisfactoriament en els propers dies) i amb la feina acumulada la veritat que no he parat. He sortit una semaneta de acompanyament al departament del Valle del Cauca que m’ha cundit la tira. La veritat ha sigut una experiencia nova, per la regió, i el tipus de comunitat acompanyada. Ja fotre el toston dels indigenes Nonam a la próxima entrada.
Pues les vacacions a ca meu la tira de xules! ja a l’arribada em vaig sumar a les protestes dels indignants al parlament. Amb un jet lag que no sabia on estava i que m’imposibilitava el son ens en vam anar amb la montserrat a acampar a les portes del parlament, la idea de acampar a dins el parc de la ciutadella era bona pero claro resulta que uns altres s’havien avançat i volien el lloc exclusiu per a ells.
Durant el vespre es succeiren les asambles, els bloquejos a les portes del parc i tota la vaina per impedir la entrada dels politics al parlament català. Al dia seguent pues s’aprobava un paquet de retallades, de fet jo ja no tinc feina quan torni, si currava a l’ambulatori de Berga fent substitucions ara resulta que aixo ja fa falta i no contracten a ni quisqui. Amb la excusa de la crisis qui acaba pagant son els pringats de sempre. En tot cas la jornada pintava la mar de interesant, el fet de que com a minim hi hagi un algo de contestació social i que jo pugui participar-hi activament sense chalecu i sense haverme de callar pues animava molt. Al dia seguent pues els mosos van arribar i en un plis plas van retirar les balles d’obres i demes mobiliari urbà que bloquejava una de les portes i van fer un cordó policial per on anirien entrant tots parlamentaris durant el matí. Un espectacle. La gent s’aniria concentrant al voltant del cordó.
Durant el matí va començar a arribar mes gent, si erem uns mil els que vam dormir al ras la nit anterior durant tot el dia pasariem mes de 10 mil persones perfectament. I es que l’espectacle duraria fins la tarda! amb helicopters, violencia institucional i molta indignació. El mediatic duraria uns dies mes.
En tot cas el que si que va mereixer la pena va ser el veure desfilar un per un uns dels responsables del sistema en que vivim i de la situació que ha acabat generant i que ells ni que fos per un rato sentisim tot el pes de la indignació colectiva i inclus alguns d’ells arribesin a sentir por. La por a la que ens tenen acostumats sigui en forma de no poder pagar la hipoteca, que ens facin fora de la feina i no tinguem on caure morts, que ens tanquin i repatriin per no tenir uns maleits papers, que ens detinguin o judicialitzin o que la policia ens foti ben calents per lluitar contra un sistema tant injust.
Un com a llibertari tot i les mil contradiccions que es pot tenir amb un moviment tant heterogeni no pot deixar de sentir simpatia i complicitat amb un moviment que te com a lema principal el “ningú ens representa”.
I es que son dos clases molt diferencides, la dels explotats i la dels explotadors, la dels dominats i la dels dominants. I pues logicament cada clase defensa els seus interesos, que són oposats. I al parlament català hi ha part de la clase dominant i sempre es macu veure als enternament estafats i enganyats pendre conciencia de clase i cridalsi a la cara a aquesta patuleia de parasits socials que no ens representen.
I es que ha sigut tot masa descarat, uns provoquen la vaina aquesta de la crisis, els salven al cul i qui acabem pagant pues els pringadillus de sempre, res de nou. Pero si que s’ha vist molt clar qui realment mana en aquesta suposada democràcia i que el vot serveix menus que un aparell d’aire acondicionat al pol nord. El mercat mana, qui te els cuartus mana tu i els partits acaben fotent els que els marca europa. I sinó pues acaben integrats i absorvits per les dinamiques de poder i amoldantse a la nova clase a la que han pasat a pertanyer. Que si! que no es un topic: el poder corromp!
Lu interesant seria aprofitar l’empodarament colectiu per adonarnos totes que no es que nomes no ens representen sino que ademes no tenim cap mena de ganes que ningú ho faci. Podem soles. Tenim un cervell que pensa, unes cames per desplaçarnos i mans per treballar, no fa falta que ningu ens digui el que hem de fer i no hem de fer i visquin del nostre treball . Som capaces de autgobernanos colectivament. I de pas ens treiem de sobre un munt de vagus i parasits socials.
Pues aqui el rollo patateru tu, una jornada la mar de bunica, el dia seguent un espectacle patetic, tots els politics de tots els colors amb el mateix discurs victimista que si els hi han pintat una jaqueta o els han dit males paraules! aleee a cagar a la playa tu que estem una mica farts que s’en enriguin de natrus.
Aixi van pasar els meus primers dies a Catalunya, una bona arribada! amb els meus pares amb una emprenyada mes que justificada perque portava 3 dies per terres catalanes i encara no els havia vist va arribar la hora de pujar a veure’ls! uns dies mes per berga city i altre volta cap a Barcelona. Pues la montserrat, la noia aquesta del teiatru que estrenava la obra de final de curs, cali anar a veurela tu! com sempre ho fa la mar de bé, però per molt que li digueu no us creurà.
El dia seguent teniem un dinar solidari a l’ateneu amb un centre social recentment obert a Bogotà. Pues va anar sensacionalment be, una meravella, vam fer alguns cuartus i una mica de xerrada sobre el que seria locombia. Un ambient fraternal i que va donar per retrobarme amb molt companys i amics que he trobat a faltar.
A principis de la semana seguent vam decidir anar a la plaia amb la montserrat, pues la idea era bona i ens ho vam pasar genial. El que sem va oblidar la crema solar i em vaig cremar com una gamba, cosa que m’amargaria enormement els meus primers dies de patum… es que no hi ha res com ser llest! Estava recremat de cap a peus i el divendres de patum vaig acabar agafant febre i tot…. la gent em mirava com si fos portador d’una malaltia mortal i altament infeccionsa… per sort el divendres em van sortir butllofes per tot el cos i la cosa va mermar. Disabte i diumenge de patum pues aixo una meravella meravellosa! pues de fiesteeeeeo, vaig fer el salt de plens anual per no sentirse rovellat i ale s’ha acabat la patum.
Uns dies mes a la casa de palla de mon pares amb la montserrat i ja tocava tornar, un dinar amb mon papis que venen a veurem en res i cap a Bogota altre volta! Els idiotes de iberia em van fer perdre la conexio del vol de madrid i em van acabar canviant de avianca a iberia…. un dia a madrid en un hotel mes aburrit que aburrit i de cap cap a IPO.
Ale i perque no digueu que he sigut aburrit un deixo amb una foto de les vacacions!!
Al "xalet" de palla de mon papis a Olvan
A la playa!!
