Qui i perquè?

Epa! em dic Andreu i soc de Berga (provincia de Barcelona). Actualment curru en un ambulatori de substitut (apasionant!!….) tot el temps que puc. La meva vida gira entre d’altres coses en estalviar el màxim que puc i anarm’en de viatge. Suposo que la culpa de tot plegat la tenen els meus pares que em van iniciar en el que seria viatjar. Amb el cotxe carregat de trastos recorríem cada estiu desenes de campings d’algun país europeu (els cuartus no donaven per molt). Així que ja amb 18 anys o porai vaig fer la maleta i m’en vaig anar un mes i mig a la Índia. Seria el meu primer viatge, sense tornar flipat ni convertit en un jipi que fa masatges, ioga i toca el tambor el meu següent viatge ja va durar 3 mesos, que vaig pasar al sudest asiàtic (Thailàndia, Laos, Cambodja i Vietnam). Però el viatge que m’impresionaria mes seria el de Cameron, amb els meus pares, que em va marcar i despertar l’interès pel continent mes oblidat de tots: Àfrica. A partir d’aqui vaig tornar ja amb un colega a Cameron i més tard, també amb el Pep, vam fer Uganda, Kenia i Tanzània (que podeu seguir en aquest blog). Ja a l’estiu del 2008 vaig marxar un parell de mesets mes cap a Madagascar, brutaaaal! també estan les cròniques d’aquest accidentat viatge en aquest blog. Tornant de Mada ja vaig començar a preparar el meu proper viatge que havia de ser mes llarguet. La oportunitat em va sortir sense esperar-la. El colega que vivia amb mi a Cal okupi (La cosa okupada on vivia) va comprar-se un bitllet cap al Senegal on s’hi estaria un mes. Jo al cap d’uns dies vaig decidir sumar-mi i anar amb ell aquest meset. Però 3 dies abans d’agafar l’avió vaig decidir que jo em quedava, que no tornava al cap d’un mes ni de dos i que recorreria el que pogués del continent negre. I així va ser, casi 8 mesos després havia recorregut 18 països i em trobava a l’extrem sud del continent. Una senyora aventura!

La veritat que viatjant m’ha pasat un munt de coses, he estat 16 hores viatjant per madagascar a la part trasera de una picap amb milers de llagostes vives que m’havia d’anar treient del damunt, 8 hores també a madagascar viatjant en la carrega d’un camió de porcs, he sigut atracat per un ximpanzé al Congo que sem va menjar  l’ordinador, he estat acompanyant a colombia a persones amenasades de mort en zones paramilitars i guerrilleres durant mesos, vaig viure un cop d’estat a Gabon mentres tots els extrangers del país eren repatriats d’urgencia i jo seguia viatjant , he agafat nose quants cops de calor en la zona del sahel un d’ells fent una travesia de 60km per una zona deserta des de guinea a senegal i on no hi havia manera de trobar aigua enlloc, he viscut un parell de mesos en un convent de monges a camerun, he asistit a desenes de cerimonies i festivals tradicionals africans en poblets perduts, he agafat la malaria a guinea bissau (o aixo em va dir el sanitari), he escapat de la corrupció i dels cascos blaus de la capital de la republica democratica del congo i sobretot he conegut a gent magnifica a tots els racons de mon on he estat.

La manera com viatjo és la de guiri arruinat, defugint sempre que puc dels circuits turistics i mesclantme amb la població local: desplaçantme amb transports publics, menjant el que menja tothom i dormint en els llocs mes barats que puc sinó directament a casa de la gent. Reconec que de tant en tant em paso per alguna zona masificada turisticament (a la fi i al cap soc un blanquet amb cultura de blanquet) però no hi duro mes que  un parell de nits i de seguida torno als senders menys transitats i on sempre trobo les experiències del viatge que m’omplen més i m’aporten mes anècdotes.

I res, segueixo a l’ambulatori, salvant vides (???!!) i estalviant al màxim per poder tornar a marxar en breu.

Que perquè viatjo? em primer lloc perquè m’agrada, m’encanta! soc super curiós i m’agrada viure realitats diferents per coneixer millor el món. No puc estarme quiet, necesito llegir sobre el que pasa fora d’Europa i sobretot viure-ho. La vida que em tenen progamada a occident la trobo d’allò més aborrida, ficat sense voler-ho en la roda de treballar-consumir-treballar-consumir i viatjar m’aporta alguna cosa més. Conscient que no es res alternatiu ni soc ningú especial i que tothom que s´ho proposés podria fer-ho sense problemes  a mi em sacia aquesta sed de coneixer i descobrir. També conscient de que es el sistema occidental el que em permet viatjar i que per tant el fet d’agafar l’avió no té res de alternatiu. És mes, es una opció que el sistema em brinda. En tot cas, estic segur que amb falta de mitjans faria el mateix.

Per altra banda quan viatjo em sento viu, aprecies coses de la vida que a occident ni te les planteges, veus que ets capaç de viure en les condicions mes precàries però que amb les necesitats mes bàsiques cobertes ets capaç de ser feliç. Reconforta veure com t’ensurts de situacions que plantejades en anterioritat no haguesis pensat mai que podries dominar. Aprecies la vida i valores les coses que realment son importants i que mai van relacionades amb les coses materials. Coneixes milers de persones amb qui entrables impresions i conversa a diari i et fan sentir mes humil i partícep d’un projecte global que és la humanitat. També veus la cara menys amable, com la pobresa extrema, les malalties i els conflictes així com els responsables directes d’aquestes realitats. Que no deixen de ser les relacions d’explotació nord-sud a mans de les empreses transnacionals (que efectivament governen el món) i el capitalisme en general els seus responsables així com nosaltres mateixes amb els nostres hàbits de consum i el nostre conformisme en com esta el mon (no-lluita).  Però a banda de ser concient de tot això i sense caure en el mite del “bon salvatge” veus altres maneres de viure i et questiones si realment la felicitat la porta el confort i la comoditat (no!) mes que les relacions humanes reals , la solidaritat (que no caritat) i el sentiment de comunitat.

Quan estic a Berga, la meva vida diària gira entorn de les petites aficions personals i la militància per trencar amb tot el que no m’agrada: el domini i l’explotació.

I res, després de tot aquest rotllo espero que disfruteu de la web, de la que n’estic molt orgullós (es la primera web que faig!!). I si voleu paseu-vos pel llibre de visites i escriviu-hi algo!!

Salut!