Homenatges als Badia a la Directa

Publicat el 28 abril 2011

Llegeixo a la Directa, perquè m’avisen —ja que fa temps que no la miro— que fa setanta cinc anys van matar els germans Badia. D’aquesta manera comença un artícle parcial i demagògic fet amb l’objectiu d’homenatjar la figura d’un destacat torturador i feixista català i la seva gent. Aquest tipus d’articles sobre la maldat de la FAI i els anarquistes són habituals a la Vanguardia o a l’Avui però francament m’ha sorpès que hagi aparegut a la Directa.

Expliquem ràpidament a què es dedicaven els homenatjats. Durant la II República Miquel Badia va ser cap de les Joventuts d’Estat Català i un dels impulsors dels «escamots», organització paramilitar que s’emmirallava en els «fasci» italians. Secretari i Cap de Serveis d’Ordre Públic durant el 1933 i el 1934, sota la conselleria de Gorvernació de Josep Dencàs (un altre feixista declarat que fugirà a l’Itàlia de Mussolini després dels fets d’octubre del 1934). El seu germà Josep Badia,  també  va ser un dels organitzadors dels «escamots» i també va estar als Serveis d’Ordre Públic de la Generalitat. Unes perles vaja. Durant la vaga del transport del 1933 van fer servir els escamots per conduir els tranvies i evitar així la vaga. Precisament l’anarquista berguedà Ramon Casals ens explicava com de l’Alt Llobregat van baixar a Barcelona molts companys per enfrontar-se als «escamots» i intentar que la vaga tirés endavant, entre ells Ramon Vila Capdevila, per exemple. Mentre Dencàs, Badia i la seva gent van estar al front de l’ordre públic de la Generalitat les tortures a companys anarcosindicalistes es van succeir. Van ser uns torturadors molt valents i va ser probablement això, allò que els passà factura pocs anys després. No van ser però tan valents l’octubre de 1934 quan van abandonar les armes i van sortir corrents davant els militars. Per sort les armes les van recollir els llibertaris —com explica l’amic Enric Casañas— i les van fer servir contra els militars, ara amb èxit, les obreres i obrers de Barcelona el 19 de juliol de 1936.

Al pinxeta i torturador del Badia el podia haver matat qualsevol. Va fer molts amics. La veritat és que els van matar. Pel senyor Gibert —autor de l’article a la Directa— va ser un assassinat, per mi va ser un ajusticiament; però això, és clar, són opinions. Cal reconèixer però, que Justo Bueno —el suposat autor— va molt bé als homenatjadors dels Badia per tal de tapar altres autories possibles. Algunes veus apunten al joc brut entre faccions dins d’ERC (Badia i Dencàs versus Companys), també podrien haver mort fruit de tèrbols assumptes de drogues i prostitució que portaven entre mans als baixos fons barcelonesos, també hi ha qui apunta un embolic de faldilles, també he escoltat qui assegura ser consequència de competència entre feixistes. Qui sap, no nego que fos el Justo, en tot cas és un assumpte tèrbol i als anarquistes de l’època no els faltaven motius per matar un torturador.

I al Justo Bueno? També el van matar, concretament va ser afusellat al Camp de la Bota pels franquistes —els amics dels Badia, vaja— segons Gibert a causa dels seus crims. Gibert diu que fou la casualitat allò què va determinar el final de l’anarquista. Però no va ser casualitat que Pedro Polo Borreguero que va estar sota les ordres de Badia i a la cacera d’anarcosindicalistes durant la república fos durant el franquisme cap de la Brigada Políticosocial. Polo i Quintela van ser els màxims perseguidors del Quico i la resta de guerrillers anarquistes catalans. Polo va desenvolupar sempre la mateixa funció: perseguir el moviment llibertari: anarcosindicalistes durant la república i guerrillers durant el franquisme.

L’ús de la història és increible. I els nacionalistes —també l’esquerra independentista— i la seva premsa s’ho hauria de fer mirar. Un feixista no deixa de ser-ho per ser català. No pots fer teu un maqui com el Quico (deixant de banda qualsevol respecte cap a ell, la seva lluita i les seves idees) i, alhora, els Badia i López Borreguero que van ser els seus màxims enemics.

Pel que fa a la Directa, crec que ha perdut el nord si es reclama dels moviments socials i per tant de la justícia social. Moltes antiautoritàries de fa temps que no ens hi sentim gens identificades. Cap problema, hi ha d’haver mitjans per tots els gustos. Per moltes els funcionaris de presons segueixen sent carcellers, les agressions ho són les faci qui les faci i, naturalment, els feixistes, els caps de polícia i els consellers d’interior d’ahir i d’avui no deixen de ser-ho per molt catalans que siguin i és per tot això que mai no es pot quedar bé amb tothom. Cal triar i suposo que el mercat mana. Salut i anarquia!


8 responses to Homenatges als Badia a la Directa

  • paquitu palmero ha dit:

    collons pep,de veritat que si no existissis t’haurien d’inventar

  • Català ha dit:

    Bones,

    com hauràs pogut comprobar, ja que dius que vas mirar la Directa 225, l’article en qüestió, està a la secció d’opinió, i per tant és un article d’opinió, que només representa l’opinió de la persona que l’ha escrit, i no pas la línia editorial de la Directa.

    LA gran majoria dels artciles d’iopinió, els escriu gent aliena al setmanaria,i en aquest cas, el tal Quim, no forma part del col·lectiu de la Directa, suposo que serà subscriptor, i només ho suposo.

    Jo, t’animo a que escriguis un article d’opinió rebaten les seves mitges veritats i les seves mitges emntides, estic segur que estaran encatadíssimes de publicar-lo la gent de la Directa.

    Certament l’article és una provocació, però tampoc el Justo Bueno era un àcrata antiautoritari, crec jo vaja.

    SAlut i anarquia!!!

  • Antoni ha dit:

    Cuanta mentida i cuanta manipulació juntes. Vosaltres no us heu agafat un llibre d’història mai, oi? Mira que arribeu a dir barbaritats!!!

    • pepcara ha dit:

      Força llibres sí. Per sort o per desgràcia. Massa certeses és el que dic aquí. No pretenc posar-me d’acord amb ningú que defensi uns fachendes com els que esmento a l’article. Bora nit!

  • pere ha dit:

    Quan dius “-també l’esquerra independentista-” a qui et refereixes? cap mitjà ni col·lectiu de l’EI ha fet cap mena d’elogi ni homenatge a aquests malparits reaccionaris, el gigert aquest no és pas de l’EI, jo en sóc i en els torturadors aquests dels Badia, com en el feixista del Dencàs, m’hi cago.

    La Directa on ha sortit aquesta proqueria d’article no té res a veure amb l’EI, és més aviat propera, segons s’autoprocalama, a ‘moviments socials’ i a plantejaments okupes llibertaris que no pas a l’EI.

    De fet, l’EI és dels pocs moviments que s’ha enfrontat realment al carrer amb els nazis catalans, no com altres que els tenen tot el dia a la boca

    • pepcara ha dit:

      M’alegro que no tinguis res a veure amb els torturadors en qüestió.

      En el que no estic d’acord amb tu es en això que dius: “La Directa on ha sortit aquesta proqueria d’article no té res a veure amb l’EI, és més aviat propera, segons s’autoprocalama, a ‘moviments socials’ i a plantejaments okupes llibertaris que no pas a l’EI.” Segons la meva percepció la Directa és, a la pràctica, molt propera a l’EI, molt més que no pas a cap plantejament llibertari, per mi és principalment portanveu de l’EI tot i que digui que ho és dels moviments socials. Mira sinó quan arriben les eleccions.

      La darrera frase teva és maca però allunyada de la realitat. Salut!

  • Elefante ha dit:

    Muy oportuna precisión sobre los hermanos Badía, grandes represores fascistoides de la Barcelona sufrida y rebelde. Pueden aprender más sobre ellos en “El eco de los pasos” (del reusenc Joan García Oliver) y en “La lucha por Barcelona: Clase, Cultura y Conflicto, 1898-1937”. Enhorabona a l’autor de l’article de rèplica. También los movimientos de ahora necesitan recordar la historia para evitar repetir antiguos graves errores.

  • Argi ha dit:

    Sempre deixant les coses clares, enhorabona Pep. A veure si ens truquem i ens posem al dia.
    salut i fraternitat
    Argi

  • Darrers textos publicats

    Temàtiques

    Alt Llobregat anarcosindicalisme anarquisme Berga Berguedà CGT civisme control social CUP denúncia eleccions entrevista festes alternatives gènere història independentisme Isanta laboral llibres manipulació maquis Maximum Clatellot Memòria mossos mossos d'esquadra moviment obrer municipalisme nacionalisme noms dels carrers obediència organització anarquista patum Patum 2005 pensament únic periodistes política institucional presos pèsol negre Radio Korneta repressió retallades rotllo territori viatges violència

    Administració

    rebequeries està fet amb WordPress amb el tema SubtleFlux.

    Copyright © rebequeries