Debat entorn el metropocentrisme
el pèsol negre núm. 31
El metropocentrisme o oblidant Barna i la seva lògica
Un convers eremita
“La gran ciutat [ens porta a] la desintegració de la societat en individus, cadascú guiat pels seus principis privats i perseguint els seus propis fins”.
F. Engels
Per metropocentrisme entenc definir una realitat penosa d’efectes perversos per la realitat alternativa al model capitalista de gestió social d’arreu dels Països Catalans. Podem partir d’una premissa agafada de la sociologia, i és que la metròpoli té dinàmiques i conseqüències pròpies, inclòs sobre la “vida mental”, ja que “la complexitat i l’extensió de l’existència metropolitana imposen puntualitat, calculabilitat, exactitud”. Clar i català: nervis, estres i mala llet amb la gent més propera. Tot i això, val a dir que es dona la gran paradoxa, assenyalada per Jacobs, que l’espai urbà, malgrat ser net i endreçadet, esta social i espiritualment mort, excepte on la vida és mantinguda, paradoxalment, pel soroll, la congestió i el caos.










