Berguedà Llibertari

10 ANYS DE MOSSOS:

10 ANYS D’AUTORITARISME I IMPUNITAT POLICIAL NI ELS VOLEM NI ELS NECESSITEM

MANIFESTACIÓ A MANRESA 14 de Gener a les 18h a Crist Rei

Entenem que els cossos policials formen part d’un engranatge en el que hi ha altres peces que juguen un paper clau. Policies, jutges, banquers, empresaris, polítics, funcionaris de presons, segurates, mitjans de comunicació de masses,… perpetuen les desigualtats socials i abusen dels seus privilegis amb total impunitat. Alguns dels exemples més recents i propers serien: l’absolució de Lluís Corominas després d’haver comès un assassinat, la mort per malaltia crònica de Lluís D. dins el C.P.Lledoners després d’haver-li denegat la possibilitat de morir a casa, les morts per sobredosi que tant freqüentment es produeixen a moltes presons, les reiterades tortures i pallisses a les que estan sotmesos els presos/es als CIEs (Centre d’Internament per a Estrangers) que en el CIE de Barcelona l’any passat van provocar la mort de Mohamed A., i un llarg etcètera més.

Alguns dels motius del perquè ens oposem a l’existència dels cossos policials, així com als diferents elements que formen part del seu engranatge:

• Perquè la funció social dels cossos policials és la de perpetuar les desigualtats econòmiques. Sorgits per defensar els privilegis de les classes apoderades, una de les seves funcions principals és la de perseguir aquelles persones que cometen petits delictes per sobreviure.

Per exemple, aproximadament el 80% de les detencions efectuades pels Mossos són derivades de petits furts i robatoris o del tràfic de drogues a petita escala, qüestions directament relacionades amb les enormes desigualtats socials existents. Un augment dels efectius policials no implica la disminució dels delictes. Mentre hi hagi privilegis i desigualtats n’hi continuarà havent.

• Perquè es basen en l’autoritarisme i la prepotència. Nombroses han estat les denúncies per tortures, maltractaments, pallisses i fins i tot assassinats que pesen sobre les espatlles d’aquests cossos. En més o menys grau, tots els policies acumulen un ampli historial d’abusos, derivats de l’autoritat que se’ls atorga i de la impunitat de la què gaudeixen. Per tant, és inútil i incompatible l’existència de la policia amb el respecte als drets humans i el principi bàsic de llibertat.

• Perquè és un dels estaments principals en la defensa de “l’status quo”. Qualsevol voluntat de canvi social xoca frontalment amb la policia com a estament repressor, ja sigui aquí, com a Grècia, com a la plaça Tahir del Caire. Les brutals càrregues contra el moviment dels indignats, els desnonaments de les famílies hipotecades o la persecució de tota possible dissidència són proves més que fefaents que la policia hi és per impedir processos insurrectes o transformadors.

• Perquè no volem delegar la nostra integritat física a ningú. Com a defensores de l’autonomia individual no creiem en la creació d’un grup específic de persones encarregades de vetllar per la seguretat de tothom. Per nosaltres, és com renunciar a una part de nosaltres mateixes, i és que preferim resoldre els possibles conflictes col·lectivament. Cada vegada que es recorre a algun d’aquests cossos, s’està legitimant la seva tasca, cosa que implica una renúncia explícita a la pròpia autonomia.

• Qui controla als controladors? Dia si dia també podem veure com membres de diversos cossos policials han estat implicats en activitats il·legals. On hi ha poder, hi ha corrupció, i la naturalesa mateixa de l’Estat enlloc de perseguir-la l’encobreix. Resulta cínic que els encarregats de perseguir els delinqüents siguin i encobreixin els principals delinqüents.

• …

Estem fartes de la seva existència. No els volem ni els necessitem!

MANIFESTACIÓ DISSABTE 14 DE GENER 18H CRIST REI MANRESA

10 ANYS DE MOSSOS:

10 ANYS D’AUTORITARISME I IMPUNITAT POLICIAL

2001: El desplegament progressiu dels Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya es correspon amb una denúncia progressiva de pallisses, tortures i detencions il·legals produïdes des d’aquest cos. Exemples concrets podrien ser la detenció i pallissa d’un independentista que s’oposava a la “volta a Espanya” a Castellar de N’Hug o la pallissa a un jove barceloní.

2002: Imputen setze Mossos a Roses acusats de clavar una pallissa a un immigrant per haver comès una infracció de trànsit.

2003: L’1 d’abril d’aquest any, en Jordi V, veí de Torà, va ser detingut sota la Legislació Antiterrorista per ordres directes del jutge Baltasar Garzón. El 4 d’abril el jove fou ingressat a la UCI de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb una crisi d’ansietat fruit de les tortures i les amfetamines que li van subministrar durant el període d’incomunicació al que fou sotmès.

Durant aquell mateix any, els Mossos també assassinaren en Francisco Javier Román, un malalt que es trobava amb un atac d’angoixa a casa seva. En reduir-lo li provocaren una aturada cardiorespiratòria.

2004: Els Mossos maten en Farid Bendaoued en un pis de Santa Coloma després que un desproporcionat operatiu dels Mossos entrés a casa seva.

2005: Els Mossos apallissen indiscriminadament un jove d’Agramunt per no portar el casc de la moto ben lligat.

2006: Els Mossos detenen i apallissen un jove a Manresa. La detenció es produeix de forma molt violenta. El jove va ser conduit a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i maltractat durant el trajecte. Un cop a l’Hospital, el jove no va ser degudament atès pel personal sanitari i va patir tortures dins l’habitació.

2007: Es fan públiques les imatges de les càmeres de video-vigilància de la Comissaria de les Corts, les quals deixen en evidència l’existència de pallisses i tortures indiscriminades per part dels Mossos. També foren els causants de la mort d’en Sergio, un veí de Badalona, que segons la versió policial va “caure” d’un cotxe patrulla en marxa. Segons la família d’en Sergio li van clavar una pallissa a comissaria i el van colpejar quan va caure del vehicle, ja que és impossible que pogués trencar el vidre del cotxe emmanillat.

El 19 de maig va tenir lloc a Barcelona una manifestació en defensa dels espais okupats, durant el transcurs de la qual els Mossos utilitzaren una arma il•legal anomenada kubotan.

2008: Condemnats dos Mossos per un delicte de lesions i injúries a un menor al Pont de Vilomara i a Rocafort.

2009: Pallisses dels Mossos a estudiants en protesta contra el Pla Bolonia.

2010: Fou desmantellada una xarxa de narcotraficants que tenien estretes relacions amb múltiples elements dels Mossos d’Esquadra (fins i tot un comissari) que tenien la funció de protegir i informar.

2011: L’11 de febrer un noi és atropellat voluntàriament pels Mossos d’Esquadra durant una persecució policial. Desallotjament brutal dels indignats acampats a la Plaça Catalunya de Barcelona.

En Mustapha, veí de Manresa, morí després de ser detingut pels Mossos  d’Esquadra. Actualment el seu cas es troba sota investigació judicial degut a nombroses irregularitats que ofereix la versió policial dels fets.

2012: L’1 de gener d’aquest any, mort a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa en Sergio E, després de passar dos dies en coma degut a la suposada parada cardiorespiratoria que va patir durant la detenció. Un testimoni contradiu la versió policial, remarcant la desproporcionada actuació policial, i la família presenta una denúncia per intent d’homicidi contra el cos policial.

Aquests són només alguns casos entre molts que mostren la impunitat de la que gaudeixen els cossos policials, però la llista podria ser llarguíssima, i es podria remuntar a molt temps enrere.