logo cgt
Berguedà

Joan Busquets del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs de Berga i tot un seguit d’entitats demanen l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis

CARTA OBERTA

Benvolguts/udes senyors/es,

La present és per informar que amb data de l’1 d’octubre de 2009 jo, Joan Busquets i Verges, ex maqui i membre del Centre d’Estudis Josep Ester Borràs, vaig escriure al President de la Generalitat de Catalunya, el senyor Montilla, al qual li vaig demanar que atorgués una pensió als maquis catalans que van combatre a Catalunya contra el franquisme.

En resposta a aquesta petició, el Cap del Gabinet del President, va fer un justificant de recepció tot informant que havia enviat una còpia de la carta al Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, perquè coneguessin la inquietud del demandant i se’n derivessin, si s’esqueia, els efectes oportuns i corresponents.
Han passat sis mesos des que vaig rebre aquest comunicat, des d’aleshores encara estic esperant una resposta ferma i precisa sobre el problema plantejat.

És el motiu pel qual l’entitat de la qual formo part, ha decidit sense demora demanar l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis, igual com es va fer amb els militars i carrabiners de la II República, per mitjà d’una llei si cal i amb les conseqüències que se’n derivin.

Si el Govern de la Generalitat aprova aquesta petició, probablement, altres comunitats la secundaran, com va passar quan la Generalitat va aprovar el 2001 un decret llei que regulava compensacions econòmiques a favor dels expressos polítics del franquisme que havien quedat injustament marginats per no tenir 65 anys fets, el 31 de desembre de 1990. Les circumstàncies són molt semblants.

No valen excuses, en cas d’una eventual negativa, no podran culpar al govern de Madrid o al Partit Popular de ser el responsable que aquesta iniciativa no hagi estat aprovada. El Govern de la Generalitat de Catalunya té ara una ocasió única de resoldre aquest assumpte, naturalment sempre que hi hagi una voluntat política de fer justícia.

Probablement, encara deuen sonar a les orelles d’algunes persones els eslògans franquistes, que titllaven als maquis de criminals, malfactors, bandolers i altres adjectius d’aquest tipus. Van ser la cantarella preferida dels feixistes de l’època i que no es cansaven de repetir per tal de desprestigiar als seus enemics, als pocs que s’hi van enfrontar directament. Això ens fa pensar en alguns polítics catalans, a desgrat seu, deuen haver estat influenciats per l’esmentada cantarella intoxicadora i per això encara tenen una idea equivocada de la qüestió, d’altra manera no comprenem aquest infundat recel cap aquest col·lectiu, el dels maquis.
Ningú pot posar en qüestió el sacrifici d’aquelles dones i homes, que per oposar-se a la dictadura van arriscar la seva llibertat i en moltes ocasions les seves pròpies vides.

A Catalunya queden molt pocs maquis en vida, probablement, no més de deu. És una ignomínia que a hores d’ara encara haguem de seguir reivindicant un dret que altres països europeus van reconèixer en acabar la II Guerra Mundial, atorgant una pensió sense necessitat ni tan sols de demanar-la. Els militars franquistes bé cobren una pensió, em pregunto per què ells sí i els guerrillers no?

Per tot l’exposat demanem l’immediat reconeixement moral, jurídic i econòmic dels maquis.

Atentament,
Joan Busquets i Verges, ex maqui, condemnat a mort va acomplir vint anys de presó

Berga, 30 d’abril de 2010

Altres maquis

  • Ángel Fernández Vicente, ex maqui, setze anys de presó
  • Stuart Christie, condemnat a vint anys de presó per ‘Bandidaje y Terrorismo’, en va acomplir tres.
  • Manuel Fornés Marín condemnat a trenta anys de presó per pertànyer a la Junta de Defensa de Barcelona, en va acomplir onze.
  • Antonio Martin Bellido
  • Emilio Santiago Nuñez, condemnat a mort, va acomplir diset anys de presó.
  • Lúcio Urtubia
  • Alain Pecunia
  • Miquel-Dídac Piñero Costa, Va patir un consell de guerra per ‘Bandidaje y Terrorismo’ considerat guerriller llibertari de l’Organització de Lluita Armada (OLLA).

Col·lectius signants

  • Centre Estudis Josep Ester Borràs (Berga)
  • Ateneu Columna Terra i Llibertat (Berga)
  • Marxa-Homenatge als Maquis
  • Sindicat d’Activitats Diverses de Berga de la Confederació General del Treball (CGT)
  • Amics d’Agustín Rueda (Sallent)
  • Federació Local de Sindicats de Sallent de la CGT
  • Federació Local de Sindicats de Manresa de la CGT
  • Federació Local de Sindicats de Barcelona de la CGT
  • Confederació General del Treball de Catalunya (CGT)
  • Confederació Nacional del Treball de Catalunya i Balears (CNT-AIT)
  • Col·lectiu A les Trinxeres (Ponent)
  • Kamilosetas Muskaria (Ponent)
  • Ateneu Enciclopèdic Popular (Barcelona)
  • Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat
  • Associació Ateos y Republicanos
  • Fòrum per la Memòria del País Valencià
  • Itinéraires Recherches Initiatives du Sud (IRIS) de Toulouse
  • Ateneu Republicà de Gràcia
  • Antifeixistes del País Valencià (Antifeixistes.org)
  • CSA La Maranya (Lleida)
  • Associació Cultural La Migranya
  • Ateneu Llibertari Josep Alomà (Tarragona)
  • Ateneu Art i Cultura (l’Escala)
  • Ateneu Republicà de Catalunya
  • Virus editorial
  • En lluita
  • Corriente Izquierda Socialista PSOE Albacete
  • Fundació Andreu Nin
  • Info Usurpa

Ahesions personals:

  • Gerard Vilardaga Cunill (Berga)
  • Josep Vilardaga Cunill (Berga)
  • Eva Luna Sánchez (Berga)
  • David Cols Vázquez (Berga)
  • Andreu Vilardell Sallès (Berga)
  • Aleix Cervantes López (Berga)
  • Xavier Erra Pujols (Berga
  • Josep Quevedo Garcia (Berga)
  • Manel Siles Ribera (Berga)
  • Àngel Garcia Quesada (Berga)
  • Lidia Cara Rincón (Berga)
  • Josep Cara Rincón (Berga)
  • Moisès Rial Medina (Puig-reig)
  • Enric Esparza Traber (Sallent)
  • Albert Francisco Casas (Sants)
  • Dolors Marín Silvestre (historiadora, Hospitalet del Llobregat)
  • Manel Aisa (Barcelona)
  • Jordi Martí Font (Tarragona)
  • Ivan Miró i Acedo (sociòleg, Sants)
  • David del Castillo i Riera
  • Judith Cobeña i Guàrdia
  • Maria Cobeña i Guàrdia (Cardedeu)
  • Maria Ibáñez i Fullana (València)
  • Josep Miralles Climent (historiador, Castelló de la Plana)
  • Daniel Serrano Recio (combatent a l’exèrcit republicà)
  • Rose-Marie Serrano
  • José Luis Pitarch (president d’Unidad Cívica por la República)
  • Lluís Cabruja
  • Pascual Ortells Chabrera (Nicaragua)
  • Germà Martín Muñoz
  • Miguel Ángel Torrijos Pastor (Sants)
  • Oriol Rigola i Díaz
  • Jesus Maria Sahun Castet “Joni” (empresari cultural)
  • Laia Sánchez Amat (Sants)
  • Lluís Galter (director de cinema)
  • Pere Miralles Salse (Ponent)
  • Camilo Torres Pons (Ponent)
  • Ana Reyes Garcia
  • Heura Marçal Serra
  • Josep Estivill (Tarragona)
  • Mireia Rosselló (Sants)
  • Maria Ibáñez Mateos (mestra, Barcelona)
  • Sonya Torres Planells (historiadora, Barcelona)
  • Josep Clara Resplandis (historiador, Girona)
  • Francesc Llimona
  • José Tamarit Caro
  • Jaume Graells (fisioterapeuta, Lleida)
  • Laura Górriz (Barcelona)
  • Juan Manuel Horta (Perpinya)
  • Andreu de Cabo
  • Michel Rosselet
  • Pere Manzanares i Pobla (empresari cultural – militant Europe Ecologie, Perpinya)
  • Juan Manuel Horta (militant CNT 66, Perpinya)
  • Sebastià Pèlachs (Lladó, Alt Empordà)
  • Jordi Pique de Aneto (Lleida)
  • Toni Garcia Trujillo (Castellar del Vallès)
  • Jordi Guillemot i Marcet (Sant Llorenç Savall)
  • Montse Venturós Villalba (Berga)
  • Sònia Mateos Fernàndez
  • Josep Ramon Toll Deniel (Blanes)
  • Ruben Sapinya Grau (Sants)
  • Maria Martí Sabaté (Madrid)
  • Oscar Purqueras Lopez (Tarragona)
  • Rosario Fontova Forcada (Barcelona)

Podeu enviar la vostra adhesió a: cejeb@cejeb.org